Eus aquí una de les meves històries variopintes i diverses que em passen pel cap un dia qualsevol d'un any sense determinar.
Resulta que el nostre protagonista, que sempre serà el mateix, es va aixecar un dia d'un llit desconegut i amb una rassaca bastant forta. Va intentar recordar què havia fet la nit anterior però - Ai las! - No va aconseguir descobrir res. S'encaminà a trompicons cap al passadís i, obrint portes que no tocaven i demanant més de dos cops perdó, va aconseguir trobar el quarto de bany. Era verd... (qui té un quarto de bany verd??). Es rentà la cara i les dents (amb un respall que no era seu ..*petit detall..*), es pentinà amb les mans i es mirà el mirall. Xisclà.
En comptes de tenir un nas normal, el seu nas de tota la vida, li havia sortit una espècie de forat enorme. Reculà, esbarat. Comença a palpar-se els costats del forat, amb cura, com si tingués por que en sortis alguna cosa d'aquell forat. Amb compte hi introduir un dit, el va treure amb els llagrimals ben plens. No recordava mai haver patit un dolor similar.
S'aturà, esbarat. Va recòrre el passadís fins a trobar l'habitació on suposadament havia passat la nit. Estava buida, no hi havia ningú més. Va recordar algú... alguna noia... sí.. havia passat la nit amb una noia, on era ella?
Va cridar-la...
- Maria... Anna... Pepa... Gemma....Carla....Gràcia...Marina.... - Ningú respongué.
Ho va tornar a intentar amb 300 noms de noia diferents (Maria, Carme, Annita, Júlia, Irene, Helena, Elena, Gorgina, Queralt, Carolina...)
Res... no hi havia res a fer, la noia havia desaparegut.. i el seu nas també.
S'estirà al sofà, pensatiu..... es quedà adormit.
Quan es despertà comprovà que el nas no havia tornat, es cordà l'anorac i pensà que... això del nas.. ja ho solucionaria un altre dia... i és que al cap i a la fi.. encara estava viu, no?
[Dia 1 del món infernal..... benvinguts al NO retorn]
